Grups participants al 1er Concurs de música Meruts

Alikata Rock

Imaginat

Aquest món

Estil: Rock

Població: Corbera, La Ribera

Descripció:
Alikata és un grup d’amics addictes a la música, desde molt joves ja fèiem concerts a l’escola sense cap tipus d’aparells, avui en dia ja es pot dir que hem progressat, i ens agrada passar el nostre temps lliure dedicant-lo a la musica. El nom del grup va sorgir per que tres membres del grup treballaven collint taronges (recol•lecció ..rics). Un dia de treball li va sorgir la idea a un dels recol•lectors anomenat Xab 1. Com no disposàvem d’equip, un músic del grup llegendari FEM ‘N’ THE SEQUIOL ens va deixar instruments per a poder començar la nostra carrera musical. El grup es formava l’any 1999 per Ivan Mahiques (guitarra i veu),Ferran Gayon(baix i veu),Ramon Martí (guitarra) i Vicent Ferrer(bateria). El primer concert fou realitzat l’any 2000 a Corbera al Porka Rock amb Ivan Mahiques(guitarra i veu),Ferran Gayon (guitarra i veu), Ramon Marti (baix) i el Monkey de Sueca (bateria).Desprès d’aquest concert entra a la bateria Ivan el guitarró que esta amb nosaltres fins a l’any 2001 que entra al grup Toni Ujaque. El dia 26 de maig de l’any 2002 gravarem la primera maqueta anomenada “Hui fa rossà…” que constava de sis temes en castellà. Aquesta fou gravada a l’estudi de grabació “La Sala” en València. Realitzarem molts concerts per tot arreu, destacant un important telonejant al grup Malos Vicios a Bunyol. Abans de la grabació del 2º Cd Toni Ujaque deixa el grup per temes personals i entra Salvador Torres. El passat dia 11 de Juny de 2004, estrenarem el nostre segon cd anomenat “Ara si ke mos l’han pegat..” ,consta de 10 temes en la nostra llengua i un en castellà. El cd ha estat gravat en un estudi casero, amb un ordinador i una taula de mescles, quedant una gravació amb una qualitat excel•lent. La màxima qualitat conseguida fou obra de la masterització en els estudis DSP de Paterna. A mes a mes està registrada a la companyia Picap S.L. i distribuïda per Actual Records Distribució, S.L. En quant a la promoció d’aquest disc cal destacar la participació del grup al 1º concurs de rock ciutat de Sueca, en el que participaren els següents grups: Eskualida, Perrera, The Garrophones, REA, Ambos Lados i Alikata. Conseguirem quedar en primer lloc, cosa que no esperàvem degut al alt nivell dels grups participants. Aquest concurs no l’haverem guanyat de no ser per l’ajuda de Salvador Cortés (trombó), Luis Preus (trompeta), Patri Gomar(Acustica), Toni Bosque(Saxo) i com no a la gent que ens va vindre a vorer.En 2010 varem traure el disc “Per on cauen??” i deixa el grup Salva Torres agafant la bateria Enrique Munyoz de Fortaleny. Tenim un directe potent, que podem realitzar amb cançons nostres o amb versions de les que fa alçar a la gent a botar i moures, fem concerts per tot arreu i ens interessa qualsevol lloc per a tocar, no perdem cap possibilitat, perquè al fi i al cap es el que ens agrada fer. Som Alikata Rock i toquem de tot un poc…

La Terapia Mestiza

Contento

Tu cruz de madera

Estil: Mestissatge

Població: Petrer, Elda

Descripció:
La TERAPIA surge en un rinconcillo del lejano valle del Vinalopó, entre dos pueblos. Una mezcla de individuos de alma mestiza, entre la ácida monotonía y potenciando la invención (y para eso vale todo) crean una terapia para dar armonía a su mundo, al de cada uno. Porque aquí da igual cómo seas, y qué quieras hacer. Si la gente sonríe a tu alrededor, entonces es bueno.
Podemos destacar que ha realizado conciertos alrededor de las provincias de Alicante, Valencia, Albacete y Murcia. Actuando en Festivales como “AUPALUMBREIRAS2010”, “D´AXAVO FESTIVAL”, “COPA CANABICA”, etc … Y en diferentes salas como “NAVE 8”, “SALA DURANGO”, “LA MARCHOSA”, etc…
Y es que si algo se puede destacar de “LA TERAPIA MESTIZA” es la potencia que tienen en directo, 13 personas con mucha fiesta, bailando y cantando unido al show de malabares ofrecen al público un espectáculo difícil de olvidar.
El 31 de junio de 2010 sacaron un primer CD completamente autoeditado y actualmente se encuentran grabando su nuevo trabajo donde se aprecia una clara evolución.
“LA TERAPIA MESTIZA” hecha únicamente por y para disfrutar.

Smoking Souls

Motius per continuar

Guerra

Estil: Rock

Població: Pego

Descripció:
Dirèctament des de Pego (Alacant) arriben quatre joves amb un so molt contundent, directe i que no deixa indiferent a ningú, amb el contrast harmònic d’una veu melòdica i que transmet en cada cançó allò que expressen les seves lletres. Tal i com ens mostren en la seua primera maqueta promocional, la seva tasca creativa no es limita sols a sons tan durs com els que predominen en gran part de les seues cançons. Es qualifiquen com un grup de rock-metal intentant presentar noves maneres d’oferir aquest estil mitjançant les diferents influències de cadascú dels components (jazz, funky, mestissatge, rock urbà, hardcore…). Smoking Soul’s inicien el seu projecte amb moltes ganes d’oferir una posada en escena directa i potent

Local 9

A un loco especial

Pacto de diablos

Estil: Rock

Població: València

Descripció:

En el mes de julio de 2006, dos jóvenes viejos rockeros, juntaron sus caminos y sus destinos. Walter Alba guitarra solista y JJ a la batería y coros, decidieron explorar nuevos espacios del rock tan abiertos como sus mentes. Mezclando el talento del primero y la experiencia del segundo en singular cóctel, fueron destilando este particular brebaje, que hoy se conoce como LOCAL 9.
Sin dejar de trabajar y siempre bajo la batuta de Walter Alba, la banda se puso manos a la obra para encontrar un bajista que encajara en el proyecto. Tras varios intentos y ya en febrero de 2008, David Marqués lo hizo como un guante, añadiendo a LOCAL 9 la contundencia y creatividad que necesitaba.
En julio de 2011, la banda sufrió una remodelación con la marcha de Lydia García y la llegada de José Luis Galán (guitarra rítimica), aportando y contagiando al resto del grupo de su entusiasmo y dedicación.
En agosto de 2011 se incorporó definitivamente a LOCAL 9, nuestro amigo y una de las voces consagradas del rock valenciano Fernando Broseta

Mitrofán y la burbuja inmobiliaria

Bertolt Brecht

El rocanrol de cuando me multaron por posesión de estupefacientes

Estil: cantautor / humor

Població: València

Descripció:

Mitrofán y la burbuja inmobiliaria neix del cervell malalt d’un estudiant d’Història al darrer any de carrera, corria l’any 2009. Primer va composar unes cançons, després va gravar-les en la seua casa de Sant Marcel•lí (la maqueta es deia “La mala calidad” i fou gravada amb una càmera de fotos), i al final va tocar-les en directe enfront d’humans de carn i ossos. Encara no sabia cantar ni tocar la guitarra. Sorprès de que aquestos humans i aquestes humanes no fugiren i agraït de que, fins i tot, les agradara, va continuar. Després d’un any i mig d’actuacions en directe publicà en Octubre del 2011 el seu primer disc “Humor de madre”. Encara no sap cantar ni tocar la guitarra

Fent la mà

Entra en el meu món

Lletres del carrer

Estil: Ska – reggae

Població: Port de Sagunt

Descripció:
Açò va començar a l’estiu del 2008,per tres amics,guitarra,baix i bateria. Poc a poc han anat incorporant-se mes membres fins a que hem format el que som ara,8 bojos donant canya!. La nostra música no te un estil definit ,ja que passem del reggae mes tranquil ,al punk mes dur,desde l’ska mes bailongo ,al rap mes hardcore ,lluitem diàriament per trencar la barrera lingüística cantant en Valencià,amb lletres plenes d’inconformisme i lliuta. Amb nosaltres podràs disfrutar de bona música i un ambient festiu als directes,estas convidat a ballar,cantar i disfrutar amb nosaltres. En 2010 va nàixer la primera maqueta amb 6 cançons. El 2011 va ser un any important i dur per al grup,s’incorporaren instruments de vent i al temps aconseguirem gravar una segona maqueta en directe,amb temes de la anterior maqueta i alguns nous. Esperem entrar prompte a estudi per poder deleitar-vos amb totes les noves cançons i fer-vos disfrutar mes encara!

Atzembla

Tornar a començar

Lluita

Estil: Rock Ska

Població: Alfara, Horta Nord

Descripció:
Som un grup de música en Valencià de Rock i Ska. Als concerts pretenem crear un ambient festiu, seguint amb l’incomformisme de les nostres lletres, on defensem la igualtat social, els drets humans, i sobretot la nostra cultura i la nostra terra. Aquests estils musicals venen ben afavorits amb la incorporació en la formació del grup d’instruments de vent, tant de metall com de fusta, com ara la trompeta, el trombó i la dolçaina (instrument característic de la cultura valenciana).
El grup naix al 2008, fent el seu primer concert el 3 de Març en Alfara del Patriarca. Durant aquest any van començar a composar cançons i també a fer els primers concerts. Al 2009 van seguir assatjant i tocant, donant-se a conéixer amb l’ajuda de una maqueta de tres cançons, anomenada ‘Promo 09′. A finals d’aquest any és quan Atzembla es possa a enregistrar el seu primer disc per estudi anomenat ‘Arrels’, i que va fer la seua ixida en la primavera del 2010.
D’es d’ací enviem un salut a tota la gent que ens segueix i ens recolça en tots els concerts, a la gent que ens segueix pel myspace, i als qui fan possible la promulgació de la nostra cultura i la nostra llengua.

Komfusió

Terra

Llàgrimes

Estil: Ska

Població: Marina Baixa

Descripció:

Komfusió naix precísament de l’amistat, germanor, escenaris i concerts compartits per dos grups de la Marina Baixa,
Gatxull i Inseminació. Komfusió en eixe sentit significa “Com si fóra fusió” ja que l’entitat i els enormes llegats musicals i socials d’Inseminació i Gatxull no desapareixen. La nova formació agafa alguns temes d’aquestos grups, cançons d’altres bandes experimentades de la Marina Baixa com Òwix o Sant Gatxo, l’herència musical de cantautors valencians i catalans de tanta altura com Lluís Llach, Raimon o l’Ovidi Monllor a més de composicions pròpies, fent servir eixa màxima de reinventar velles cançons i adaptar-ne de noves cap a
uns estils variats propers al rock, al reggae, a l’ska, el funk o la música llatina que juntament amb una base solida i potent, conferixen a Komfusió una carta de presentació humil i familiar, però ambiciosa, moderna i seriosa alhora.

Indefinits

A Quatre Bandes

Sense permís

Estil: Rock-ska

Població: Alfafar

Descripció:
Indefinits naix a finals del 2004 quan 4 joves d’Alfafar decideixen crear un projecte musical on poder practicar la música que els agrada, fonamentalment, rock i ska. Andreu Hernández Giménez, percussionista des de menut agafa com no, la bateria; Joan Muñoz Deval es decideix a aprendre a tocar el baix; Lluís Pérez Baixauli prova amb la veu i la dolçaina i Jaume Baixauli Bach agafa la guitarra desprès de portar uns anys practicant. Al poc temps Nicolas Alfonso Sanz (Nico) tot un mestre amb la guitarra i la trompeta, s’uneix al grup com a guitarra solista.
Desprès de molts assajos, al Setembre de 2005 aconsegueixen el seu primer concert a la localitat de Catarroja, on viu Nico. En pocs dies entra a formar part d’aquesta peculiar família Francisco José Mas Soldado (Fran) per fer-se càrrec de la veu principal del grup, deixant així que Lluís es centre en especial amb la dolçaina i passe a fer cors. Aquesta formació es manté fins Juny de 2006, quan Nico ha de deixar el grup per incompatibilitat amb els seus estudis de música, i entra Miquel Rodrigo Bort (Mito) per fer la guitarra rítmica i encarregant-se Jaume de la guitarra solista. En aquest moment, Indefinits passa a estar format per membres tots d’ells d’Alfafar, amics des de molt temps enrere, fet que li ha garantitzat una gran estabilitat ja que no han tornat a canviar la formació fins l’actualitat.
En Octubre de 2007, després d’haver realitzat uns 15 concerts per diferents localitats (Burjassot, Benetússer, Sollana … ) amb la nova formació, graven la seua primera maqueta als estudis APK de Quart de Poblet, amb el tècnic Octavio Hidalgo. A finals d’any editen aquesta maqueta amb 5 temes, amb una col•laboració excepcional del “Napol”, fent la portada d’aquesta maqueta.
L’any 2008 es dediquen per complet a fer concerts, prou importants amb comparació al fet fins ara (“Festijove” organitzat per CCOO, “Cabanyalloween” concert benèfic per la defensa del barri del Cabanyal … ), mentre preparen el seu primer CD, ja que prompte sen adonen de la falta de qualitat i quantitat de la música de la maqueta. En aquest any maduren molt musicalment parlant i treballen molt més les cançons que tenen preparades per gravar, la majoria prou velles i que començaven a quedar-se un poc curtes davant les noves cançons que anaven creant.
Amb tot, decideixen gravar a principis de 2009 una vegada han aconseguit reunir els ingressos suficients com per enregistrar 12 cançons. Aquesta vegada ho faran amb Juan Manuel Burgos (Loco), guitarrista de Benito Kamelas, que els ofereix a més de la gravació, la producció del CD. Gracies a l’esforç i dedicació del Loco, Indefinits aconsegueix traure el so i la qualitat que buscava des de feia anys. Aquesta vegada, el Napol s’encarrega del disseny de tot el disc, fent un quadre per cada cançó i donant-li un aspecte del qual poques publicacions poden presumir. De la portada, s’urgeix el logo de Indefinits, un cervell amb ales que representa el pensament lliure i crític que el grup intenta transmetre.
Amb el seu primer disc de llarga durada editat, el grup passa una molt bona època amb la gira de presentació de “Ni l’últim ni el primer”. Tocant per diversos pobles com Alginet, Benissa, Real de Montroi o Pedreguer, alguns festivals com el 15é FRA, el Marterock o el Cimarock i un bon grapat de concerts benèfics, dels quals guarden molt bons records (Rock contra l’enderroc, Hospitals de Gaza, Homenatge a les Víctimes del metro …).
Després d’uns 30 concerts de gira, i davant dels pocs concerts que apareixen a partir de l’estiu de 2010, Indefinits decideix tornar al local a preparar el seu segon CD on donarà lloc a temes amb un so molt consolidat i una gran maduresa tant musical com a les seues lletres. Per fer-ho es proposa deixar l’autogestió, i troben Mésdemil on començaran junts una nova etapa d’aquest grup, Indefinits

Kontaminació Akústika

Al teu cor

I demà….diumenge

Estil: Ska

Població: Biar

Descripció:
Som un grup nascut a finals del 2008 a Biar. Des d’aleshores les coses han estat intermitents, hem tingut èpoques bones en les que hem arribat a tocar amb grups com El último ke zierre, Fe de Ratas o Aspencat mentre presentàvem la nostra primera maketa a mitjan 2010 “I Això per què?” des de principis d’any hem estat una mica parats per canvis de membres i dificultats en trobar un local, ara de nou establerts, seguim composant amb la mirada fixada en gravar el que seria el nostre primer treball d’estudi.
Des del funky fins la rumba passant pel punk, no ens encasellem en cap estil tot i que l’ska segueix sent la nostra preferència.

Besugo

Pirates

El que és pot fer

Estil: Rock-ska

Població: Horta Nord

Descripció:
Besugo es un grup de l´horta nord de Valencia, fa un barrejat de ska-reggae-rock,data des de fa més de 16 anys.Començaren amb 4 músics i amb el pas del temps la formació ha tingut molts camvis amb la incorporació de més instruments com els vents i la percussió,donant-li a besugo un aire mes refrescant.Tenen un disc gravat en estudi “Món besugo”,un segon treball gravat en directe “Besugo en llanda” i ara des febrer del 2011 ja teniu el seu tercer treball “Ona Besuga”

King Kong Boy

Doctor Shesheshe

Occidente

Estil: Mestissatge

Població: La Safor

Descripció:
King Kong Boy comença en els matins lliures quan molts dels que començàrem aquest projecte estudiàvem a la universitat del Grau de Gandia o en mòduls diversos. Dies que passàvem trobant-nos a nosaltres mateixos, explorant la música amb hores d’improvisació i deliri. Després de passar per la formació moltíssims músics de diversos grups saforencs, realitzem un primer concert improvisat a la Fira Gastronòmica Alternativa del Campus de Gandia, organitzada per la Plataforma d’Estudiants de l’EPSG, companyes d’aventures al llarg dels anys. El grup entrem en una època de canvis i molts pocs assajos durant un temps fins que en Octubre 2010, amb noves incorporacions, ens reagrupem per realitzar un concert homenatge al que fou el nostre baixista i sobretot amic, Rafa “Levantino” Mocholí. És en aquest encontre a La Fàbrica (Gandia) on decidim continuar el projecte, convertint-se aquesta vegada en una aposta més sòlida i diversa, aprofitant tot el bagatge recollit abans. A partir d’ahi hem realitzat vora una desena de concerts, preparant el que serà el nostre espectacle, “Un Ball Etern”, del que mostrem xicotetes parts actualment i on mesclarem música amb teatre i espectacle, a l’hora que ens trobem enregistrant el nostre primer disc.

Los Tuercas

Ford Robado

El veneno de Yoli

Estil: Rock

Població: València

Descripció:
En Valencia ya conocen a Los Tuercas y su habitual descaro en sus conciertos. Llevan rocanroleando las principales salas y festivales (Circuit de Rock, Rockejat…) desde 2006. Han compartido escenarios con Sidonie, Lori Meyers, The Sunday Drivers, Celtas Cortos… tocando las canciones de sus dos discos anteriores (un EP “Piruletas” y un CD “Glamour”). Han sonado en los programas de radio de referencia y su último paso ha sido fichar en Flor y Nata Records.
Rocanrol simpático y gamberrete con ritmos contagiosos. Lo de Los Tuercas es un estilo rock and roll desvergonzado, con una concepción muy particular, que mezcla ritmos pegadizos y letras que narran historias de la vida real.
A finales de Noviembre, saldrá a la venta un nuevo disco que se llamará como ellos, Los Tuercas, y en el que continúan fieles a un sonido y una actitud de continua travesura, descaro y provocación juvenil.
Las canciones no pueden ser más actuales. Tratan temas que están en la calle: “Ford robado”, título políticamente incorrecto donde los haya, lo tiene todo para ser un himno generacional: “Esta vida es un fracaso, sin casa y sin dinero, sin coche y sin trabajo, volveremos a empezar”; “Nada es como es” es inconformismo puro y acelerado; con “El veneno de la Yoli” las chicas entran en juego; En “Barbie” vuelve a aflorar su lado más canalla, la chica puede ser la más guapa de la fiesta, pero… “Tú no me gustas, monada de Barbie…”. Ya tenemos chicas malas; alcohol como en “Rock’n’Ron”; y nos faltaba una partida en las tragaperras, en “La Perla del Caribe”

Kolico

Punkrock

En el culo del mundo

Estil: Punk – rock

Població: Benicalap (València)

Descripció:
Kólico es un grupo formado en el barrio periférico de Benicalap en la parte norte de la ciudad de Valencia, con la idea de hacer música para divertirse e intentar concienciar a las personas de que no todo está hecho, de que existen maneras y formas de cambiar las cosas y su pequeña aportación la realiza mediante mensajes en clave de punkrock directas y sin paliativos.
Kólico se caracteriza por su directo rápido y contundente, al mas estilo puro de los Ramones sin apenas parones entre canción y canción, influenciados en su música por grupos de muchos estilos tan variados como el punk rock californiano o el estatal, llegando a tocar canciones en clave mas hardcore y otras mas punkrock, siempre sin dejar de lado la melodía y arreglos diversos que hacen que con este nuevo disco que acaban de sacar “Cosas que hacer en Benikalap” le den una vuelta de tuerca mas al estilo que están manejando.
Los temas de Kólico son muy diversos desde los momentos de diversión que también existen hasta los momentos más amargos de cada persona bien sea por una historia cotidiana o una particular, siempre partiendo sobre todo en este último disco de un mensaje social y político en el que denuncian la situación actual que soportamos y como piensan que las cosas pueden cambiar, en definitiva las situaciones en las que se encuentran día tras día, y en ellas hay mucha variedad, ya que las letras aunque parten de una idea inicial, todas las canciones son trabajadas en el local por todos los miembros del grupo dándole una riqueza compositiva muy interesante.
Entre sus referencias musicales encontramos tanto grupos nacionales como internacionales: Reincidentes, Malos Vicios, Transfer, EUKZ, Bad Religión, NOFX, Green Day, Rise Against, Pennywise, Lagwagon, Boikot, SA, etc. En “Hay algo grande en no ser nada” son 15 trallazos entre el punk-rock y el hardcore melódico, aumentando si cabe más el velocímetro de sus temas

Tro de Bak

Ara

Quiero volver (a la playa)

Estil: Rock

Població: València

Descripció:
La idea de Tro de BaK va néixer en la tardor del 2008 quan tres amics de 15 anys tenien moltes ganes de formar un grup de rock. Una vesprada es van reunir per assajar en el llavors col•legi Enrique Terrasa, Raúl amb una guitarra i el seu ampli vell, Jose al baix i amb un ampli prestat i Karlos a la bateria o intent de bateria perquè solament tenia una caixa i dos plats de banda i d’aquesta forma vam fer el primer assaig. Cap sabiem tocar els instruments que teniem però en aquell assaig vam tenir tanta il•lusió que decidim seguir endavant amb el projecte. Seguim assajant i un dia un amic de Raul anomenat Carlos (Charly) va venir a l’assaig i es va posar a cantar amb nosaltres i des de llavors es va unir al grup.Al novembre i amb solament un mes d’assajos la banda de música de Jose i Karlos ens va oferir l’oportunitat de tocar en el mateix col•legi on assajàvem, i allí va ser el nostre debut. Al juliol del 2009 es va unir al grup Xuso i així deixar a Charly solament amb la guitarra rítmica.Amb aquesta formació vam poder gravar 3 cançons de manera casolana.Poc temps després Charly va deixar el grup i d’aquesta manera Xuso va passar a tocar la guitarra rítmica i cantar.Amb aquesta formació el grup es va recórrer València i voltants tocant en concerts.A poc a poc vam ser agafant confiança en nosaltres i al gener del 2011 traguerem a la llum la nostra primera maketa gravada en estudi. En setembre de 2011 Xuso decideix deixar el grup i de seguida ens posem a la feina per portar al grup músics amb ganes, i així un mes després entren al grup Fran a la veu i Kike a la guitarra, dos molt bons músics i col•legues.Aquesta és la definitiva formació de Tro de bak i amb ella estem treballant en un estil propi tenint com a referències el Punk-rock, hardcore i tocs de ska. Tenim les ganes i el propòsit de tocar per tots els garitos,sales i qualsevol racó que ens siga possible i poder donar a la llum els nous temes carregats d’energia i ràbia…

Sikiatriko

Carne de cañon

Amor y rabia

Estil: Ska-reggae

Població: Sant Vicent del Raspeig

Descripció:
SIKIATRIKO nace en 2004 practicando un punk rock muy influido por los ritmos jamaicanos, que ganan terreno en el repertorio con la incorporación en 2006 de una sección de vientos. A partir de ahí se empieza a perfilar un sonido que usa las síncopas como base para pasar por su peculiar batidora prácticamente cualquier estilo que se ponga a tiro, algo que se acentúa aún más con la entrada de una voz femenina a finales de 2007. Al año siguiente, con una maqueta de 4 temas grabada en los estudios Iguana (Sant Vicent del Raspeig, Alicante), ganan el concurso de grupos de la Universidad Miguel Hernández de Elche y quedan segundos en el de la Concejalía de la Juventud del Ayuntamiento de Alicante. Desde entonces la banda no deja de crecer, ni en calidad ni en cantidad, llegando a los 11 músicos que la componen hoy día.

Donant pel sak

Tema 1

Tema 2

Estil: Rock-ska

Població: Oliva

Descripció:
DONANT PEL SAK és una colla d’amics majoritàriament d’Oliva (La Safor, València). Els inicis es troben al voltant de setembre-octubre de 2006. Al novembre d’aquest mateix any, el grup té l’oportunitat de fer el primer concert a la seua localitat.

D’un principi no estava el grup al complet però poc a poc s’anà buscant i trobant tots els instruments i instrumentistes que DONANT PEL SAK demanava per a les seues cançons. Actualment, el grup consta de set membres: Néstor, Jorge, Vicent, Kiko, Xavi, Ximo i Roger.

L’estil que pretén és rock-ska amb contundència, melodia, festa i en valencià. Alhora, busca transmetre missatges crítics o narratius sobre tot allò que els envolta i/o els afecta.

L’estiu de 2008 (entre els mesos d’agost, setembre i octubre) té lloc la gravació del que és el seu primer treball: SEMPRE DIFERENT. Aquest és un missatge d’individualitat que rebutja una globalització d’idees, ideologies, tendències… cada vegada més present a la nostra societat.

Aquesta primera maqueta, presentada al febrer de 2009, agrupa els millors fruits obtinguts durant el temps que DONANT PEL SAK porta com a grup. A hores d’ara, la banda es troba immersa en la preparació un nou treball.

La caixa de Gel

La caixa de gel

Anem-nos-en de festa

Estil: Ska

Població: Alacant

Descripció:
La Caixa de Gel neix a Alacant, al barri de Sant Gabriel a finals de dos mil deu quan un grup d’amics, musics des de fa temps, decideix montar un grup d’ska en valencià, fixant-se en altres grups com Obrint Pas, La Gossa Sorda, Mugroman o Desgavell però marcant un estil propi. Són l’únic grup que fa música en valencià a Alancat ciutat.
Durant aquest temps el grup ha elaborat 15 cançons pròpies majoritàriament d’estil “ska” pero també d’altres d’estil rock , punk i regge . D’aquestes cançons han grabat dues en una qualitat de so acceptable : Una rock”La Caixa de Gel” ,cançò de presentació del grup ,i una altra punk”Anem-nos-en de festa”

Kaneko

Desig de l’estima

Progrés o mort

Estil: Rock

Població: Albaida

Descripció:
Som un grup de garage/hardrock d’Albaida que vam començar a assajar sobre el 2006. El nom del nostre grup: KANEKO, prové d’una militant anarquista japonesa ( Fumiko Kaneko), la biografia de la qual podeu llegir al nostre myspace. En un principi erem 4 components: baix, guitarra, bateria i cantant però actualment el cantant ja no forma part del grup i les veus les fa el guitarra.

Karra-ska’l

A Alfafara Ska

Laberint sense eixida

Estil: Ska-reggae

Població: Alfafara-Agres

Descripció:
El grup Karra-ska’l va nàixer a Alfafara, un poble de la província d’Alacant al PV i actualment està constituït per membres d’Alfafara i Ontinyent. Érem(i ho som), una colla d’amics que ens agradava molt la música i com que tots n’enteníem un poc vam decidir formar un grup per divertir-nos fent el que ens agradava: música.
Com no podia ser d’una altra manera, les lletres de la majoria de les cançons que toquem estan escrites en la nostra llengua materna(llevat d’algunes versions) i quasi totes transmeten un missatge.
L’estil de música és molt variat, ja que va des del reggae més tranquil, fins a un rock on les guitarres prenen protagonisme passant per la rumba, l’ska-punk o l’ska clàssic tot açò barrejat amb el so tan familiar de la dolçaina que li dona a la música el seu origen al PV.
La nostra trajectòria musical és ben curta ja que tot just acabem de començar seriosament (portem un temps fent els sanguangos), hem compartit escenari amb grups com els “SVA-ters”, “Baketà Reggae Fusion”, “El Corredor Polonés”, o “Banda Jachís” i els passats nadals, vam enregistrar aquestes “demos”nosaltres mateixos amb els mitjans que teníem.

Casus Belli

Sacrifici col•lectiu

Tema 2

Estil: Rock

Població: La Costera

Descripció:
“Casus Belli té el seu origen al febrer del 2011, en la comarca de la Costera amb membres dels ja extingits grups “Dispara”, “Better Way” i “Oi! Miseria”. Des d’eixe moment, el Climent, l’Abel, el Carles i el Marchirant comencem l’aventura d’una nova formació musical.

Des d’un principi contàvem amb un altre guitarra, el “Blanquito” de Carcaixent, que per diversos motius hagué de deixar el grup. En eixe moment, al local d’assaig portàvem dues formacions musicals entre els 4 anomenats de la costera i el de la ribera, però l’absència del Blanquito motivà a una fusió de les mateixes i actualment gaudim d’una dinàmica d’intercanvi entre els 4 membres restants, és a dir, quan no cantem, toquem (i viceversa), i quan podem, fem les dues coses alhora.

És en aquest moment de transició quan per fi sorgeix el nom del grup: Casus Belli, que en la nostra llengua significa “motiu de guerra”. Tal i com diguem a la cançó que porta per títol el mateix nom, sobren motius per a justificar qualsevol acte subversiu en aquest moment d’angoixa actual, on el sistema capitalista ha impregnat fins i tot les relacions personals, destruint la capacitat constructiva i creativa de les persones i la música. És per això que defensem una forma d’expressar-nos lliure i combativa, on som nosaltres mateixos els qui ens ho fem tot i per a tots, apostant per una idea de difusió no comercial i lliure de tòpics musicals. Bàsicament “fem el que ens dóna la gana”, el que ens sorgeix, el que gaudim i el que pensem. I el més important, ho fem nosaltres mateixa, amb els recursos que disposem, aprenent dels errors i tirant endavant com podem.

Les nostres influències musicals són la música que escoltem, entre la qual trobem diversos estils: des del punk dels ’80, el hardcore, música electrònica, el rock, l’ stoner, el rap combatiu, grups variats com “Rekolecta pa una birra”, “Social Combat”, “Vagos y Maleantes”, “Inadaptats”, “Cook Sparrer”, “Agnostic Front”, “At versaris”, “ Petter and The Test Tube Babies”, “Red Banner”, “Folk&Roll”, “Queens of the Stone Age”, “Habeas Corpus”, “Escuela del Odio”, “Torrazinas”, “Arma X”, “Pablo Hassel”… i també grups de la nostra terra, com per exemple “Línea de Fuego”, “Kaneko”, “Dirty Soul Riders”, Inèrcia”, “Panoràmix”, “Artificial Beach”, “Los Secadores”, etc…

Així que sonem al que som, què jutgen els altres! El que no podem negar és la nostra participació a diferents col·lectius i moviments socials, la qual cosa impregna les nostres lletres de les lluites d’aquestos. Perquè la música és l’arma quan sobren motius de guerra.
Salut, i ens veiem als carrers!”

Pellikana

Massa pa la carabassa

Milers d’estels

Estil: Rock-ska

Població: Castalla

Descripció:
Pellikana naix a Castalla al voltant de l’any 2005. És una formació de 9 musics que, encara que jove, ha anat adquirint experiència dalt dels escenaris d’arreu del País Valencià, compartint cartell amb grups de renom dins el panorama valencià com són “La gossa Sorda”, “Mugroman”, “Aspencat”, “Pirat’s Sound Sistema”, “Rapsodes”, “Sva-ters”, “Pau Alabajos”… i tocant a festivals com el “Feslloch” amb “Obrint Pas”.
La seua música, a l’igual que la Pellikana, és una barreja de cultures i estils musicals com l’Ska, el Reggae, el Rock, els ritmes llatins… sempre amanits pel to folkloric de la dolçaina.
El grup comença a gestar-se a Castalla l’any 2005, dintre d’una habitació d’un dels membres del grup, composant les seues primeres cançons, com Explota, Resistirem o Aquesta Nit, i provocant malestar i maldecap al veïnat. En un principi el grup estava format per : David(guitarra), Dave (baix), Andreu (bateria) i Jordi Kukat (veus i guitarra)
Poc a poc van incorporant-se nous components, a la secció de vents i la dolçaina, Miguel (trombó), Fernando (trompeta) i Isaac (dolçaina). També s’ incorporen Mireia als teclats i Javi a les percussions.
Han actuat a nombroses localitats com Barcelona, València, Alacant, Pego, Sella, Biar, Benimantell, Ontinyent, l’ Olleria, Cocentaina, Alcoi, Campello, Crevillent, Novelda, Ibi, Onil, Biar, Castalla, … i a festivals com el Feslloch, el d’Axavo Festival d’Agost, l’ Albades Alternatiu de Muro i la Gira.
A més, Pellikana ha estat finalista a diversos concurs com l’Engaxa’t (2008), o a l’Amplifica’t dos anys consecutius (2008 i 2009), ha estat el 2n classificat al Arrock al Forn 2010 i finalista a la II Edició de música en valencià a la UV “Dóna la nota 2011″.
Així després de dos anys que varen gravar la seua primera maqueta, i amb la incorporació de Flora, nova vocalista del grup i Salva a la guitarra solista; van decidit posar en marxa la gravació del seu primer disc, Titelles, que va veurer la llum en juny del 2011 de la mà de la discogràfica i promotora “Mesdemil”.
Decidits a trencar-ho continuen intentant transmetre el mateix que quan varen començar: una idea clara, una música el millor possible, i moltes, moltes ganes de festa.

Inèrcia

Desperta’m

Lluny d’aquesta realitat

Estil: Rock

Població: Banyeres-Alfafara

Descripció:
Inèrcia naix a l’estiu del 2009 a Banyeres i Alfafara. Pau Tudela (guitarra) i Aitor Estan (veu i guitarra), units pel seu gust musical, desitjàven formar un projecte seriós en el que pogueren projectar totes les seues idees i influències musicals. Més tard aparegueren Aida Ribera (baix) i Patri Montava (bateria) que a banda de compartir amistat, també tenien uns gustos musicals molt semblants, així finalment aconsegueixen reunir la formació definitiva. Les influències d’Inèrcia són variades però clares, grups com Nirvana, Berri Txarrak, Green Day o Pearl Jam són unes de les seues principals fonts d’inspiració, encara que el resultat final és molt personal. Com es lògic, expressen les cançons en la seua llengua materna, el valencià. Consideren que una forma de normalitzar la llengua es utilitzar-la, en qualsevol àmbit o estil. Durant el dos anys de trajectòria han fet més de 40 concerts per tot el País Valencià, han participat en nombroses festes populars i importants festivals, com ara el “Feslloch” , a més d’enregistrar el seu primer EP, amb 4 temes propis.

Funky Frankles

take my time

I need a break

Estil: Funky

Població: El Cabanyal-campanar, València

Descripció:
En el Verano de 2009, tres amigos deciden montar un grupo para demostrar su pasión por la música; en especial por el olor de las líneas de bajo pegadizas, la sensualidad de los ritmos sincopados, la elegancia y plasticidad de órganos y vientos, y la rabia de las guitarras rasgadas rítmicamente hasta la saciedad: Música conocida como “Funk”.
Dándose cuenta de que necesitan más gente para la banda, buscan a más músicos que entiendan su propuesta y encuentran lo que buscan: consiguen un teclista, una sección de viento, y tres chicas para poder cantarle al mero hecho de estar vivos y poder celebrarlo en cualquier momento y en cualquier lugar.
Pasado el tiempo, The Funky Frankles son una familia. Han incorporado diferentes estilos como el “Soul”, el “Blues”, el “Swing”,la música “Disco” o incluso el Jazz. Y sí, sienten la música como algo atemporal, como algo que hay que tomar en serio…pero siempre con la necesidad de afrontarla de manera divertida, como parte indispensable de sus vidas y de su actitud hacia esta: la de bailar, reir e intentar ser felices el mayor tiempo posible, sin que importe nada más.

Jalando Jalé

Rosas negras

Sombras de la china

Estil: Mestissatge-punk

Població: Elda

Descripció:
Este grupo se creo en el año 2005, se conocieron entre cervezas en el bar de Carlos, (guitarra electrica) junto con Ricardo (voz y guitarra española),
Emilio (bajo) y Vega ( percusión y coros).
Sus primeros ensayos se realizaban en casa de Carlos, en el año 2007 entro Santiago (bateria). A partir de este momento, buscarón un local de ensayo
para poder crear mejor su música y empezar a tener sus primeros conciertos. Lo que hizo que un año más tarde se incorporarán al grupo Vanesa, (voz y coros)
y Celestino (percusión)
Dando forma al sonido de Jalando Jalé mezclando Punk, Rock, Rumba y Cachondeo llegarón a crear el estilo de música que deseaban MESTIZAJE PUNK.
En el año 2009, emperazón sus conciertos en Petrer (fiestas patronales), donde llevamos tocando 3 años, Villena (fiestas privadas), Sax, Alcoy, Bensassau (festival rustirock),
etc… hasta el dia de hoy. Su último concierto fue el viernes 16 de Diciembre en un local de nuestra población llamado Too Much.

Desustancia

Una volta més

Lápices

Estil: Pop-rock

Població: Alcoi

Descripció:
David Miralles (Rulo) i Carlos Gisbert (Manole), ja sent amics anteriorment van compartir una aventura musical amb el grup de Pop-Rock Holyheads, compost per amics d’Institut. Este projecte musical va acabar en 1999.
Ja sense grup definit, David a la bateria i Carlos a la guitarra i veu, continuaven quedant per a tocar i compondre les seues pròpies cançons, en les casetes de camp dels familiars d’ambdós.
Van intentar crear una nova formació anomenada Neuther, periode que va anar des del 2001 fins al 2005, on vam fer tres maquetes bàsicament gravades en Anglés.
Seguint amb aquesta dinàmica, un vell amic d’ambdós, Jorge Peidro (Petete), va mostrar interés per aprendre a tocar el baix, i unir-se al grup. Va ser així, com en el 2006 va sorgir Desustancia. Van començar a compondre temes en Castellà, e intentar buscar-se actuacions. Amb esta formació el grup va realitzar dos maquetes: – Chopaos (2006). – Pel Simple Plaer d’equivocar-me (2008).
Reunint entre ambdós maquetes al voltant de 35 cançons. Després de fer un paell de concerts, les sensacions eren bones, hi havia molta amistat i disfrutaven molt fent tot açò.
Durant el 2008, es van unir a la formació Josep Pons (Ponsetti) a la dolçaina i José Juan (CR9) amb Samplers i sons.
A partir d’esta data, el grup va començar a realitzar actuacions més continuades en llocs com Benilloba, Gaianes, Benasau, Alcoi, Batoi, …, i gràcies a tots els amics i familiars que continuaven seguint-los i recolzant-los, continuaven disfrutant amb amb la seua aventura musical.
En el 2010, van completar la formació amb Josep Armengol (kTXULS)a la guitarra, amic de sempre de Jorge Peidro i Josep Pons, que li donava més fermesa al só. El grup, començava a prendre un só propi, amb una composició més rica dels seus temes propis, i continuà tenint el mateix o més bon rotllo que desde el inici, entre tots els integrants del grup. Des del 2010 fins a la data actual, amb la banda ja al complet (al menys per el moment), el grup va actuar a Alcoi, Benifallim, Alacant, Pedreguer, Gaianes, Batoi,….
Actualment Desustancia, està treballant per a gravar una nova maqueta en un estudi, a més de realitzar esdeveniments amb els seus amics (como la gravació d’un vídeo Lipdup), o tindre ja alguns llocs concertats per a pròxims concerts

Skampa’l poll

Destrucció dermoestètica

Flash back

Estil: Ska

Població: Alcoi

Descripció:
El projecte d’Skampa’l poll va començar, fa pocs anys, amb Cristian (guitarra), Pau (vents) i les progressives incorporacions d’Anna (vocal), Lozano (bateria), Martí (violí) i Manu (baix), per passar les vesprades de divendres i fer la música que ens agradava, la d’origen jamaicà. Açò va acabar donant lloc a un ska i un reggae diferents, per l’ús d’instruments poc habituals en aquests estils com l’oboè i el violí.
A l’abril de 2009 vam fer el primer directe amb Skampa’l poll al nostre poble, Alcoi, seguit d’altres propostes i concerts també a Alcoi i a les comarques més properes. I ara, tant Manu com Mauro, al baix, ens han deixat per donar pas a l’actual baixista, Mariola.
A principis de 2011 vam començar a gravar tres temes propis que estem acabant de masteritzar a finals del mateix any. En aquest moment, pensem en completar el nostre repertori alhora que definim el nostre estil i homogeneïtzem les influències que cada membre aporta al grup, sempre amb les mateixes ganes de passar-ho bé fent el que ens agrada i de que la gent ho passe bé amb nosaltres també.